sábado, 25 de junio de 2011

Fray Joan Fuster (La Nucia, 1767), por Miguel Guardiola Fuster, Cronista Oficial de la Nucia

Carles III fou rei (1759-1788) en plena edat madura, als 40 anys, i venia en una llarga experiència de govern a Nàpols. 

 Va ser, sense dubte, el millor monarca del nostre segle XVIII, no per la seua intel·ligència, ni per la seua dedicació al govern, sinó per l´acert en elegir als seus principals col·laboradors, a més de tindre un caràcter afable, pla en el tracte i vida privada exemplar. Amples foren les reformes que emprengué, entre elles les de l´Esglesia, que era la institució més forta dins de la monarquia i, per tant, la més firme opositora als cambis promoguts per l´administració: limitació del dret d'asil, supressió de certes tradicions seculars que vorellaven en la superstició, prohibició de demanar almoines per als captius, protecció judicial als eclesiàstics front als abusos dels superiors, prohibició als eclesiàstics de mesclar-se en plets i negocis temporals, decrets de creació de seminaris, correcció i castics per a conservar la disciplina eclesiàstica. Tot açò ho va corregir amb Rials Ordes i Pragmàtiques, com l'expulsió dels jesuites, amb duresa i rigor, el 2 d'abril de 1767, que per cert el document es pot consultar en el Arxiu Històric Municipal de La Nucía.

 El compliment  d´una d´aquestes Ordes descobrix un frare de la Nucia. Resulta que el 4 de juliol de 1767 rebren en el poble una Carta Orde "para que se retirasen a sus Conventos los Religiosos que estuvieran fuera  de ellos en qualquiera Pueblos; a cuyo fin se ha avisado a todos sus Prelados, para que lo hagan executar dentro del termino de quince dias; exceptuandose solo los Religiosos que sirvieren Vicarias de beneficios Parroquiales unidos a sus respectivos Conventos: Y que los Religiosos Recogedores de Limosnas, que segun su instituto, y con las formalidades necesarias, pasaren a los Pueblos, solo se les permita residir en cada uno por tiempo de quince dias; y si pasados no se retirasen, las Justicias den cuenta al Consejo, para la providencia económica..." que resultà ser de dos-cents ducats.

L´alcalde Jaime Ivorra sabia, com tot veï, que el frare Joan Fuster estava a la Nucia per vore els seus pares aleshores malalts i que li concernia el dit en l´orde: havia de tornar al convent. Però esdevén de creure el certificat del 10 d'agost firmat pel metge Vicente Cano i el cirurgià Francisco Fuster, assegurant que el religiós s´encontrava malalt i per tant havia de recuperar-se abans de incorpar-se al convent. L'escrit del metge i cirurgià diu que "Juan Fuster Religioso Agonizante, que se alla en esta villa con motivo de ver a sus Padres y recobrar la salud se alla imposibilitado por sus accidentes abituales, como son calentura abitual en una suma extenuación nacidos de els seus estudios, de poder viajar en obedecimiento a la Orden de S.M., que Dios Guarde, ..." Fidel complidor de les Ordes Rials, temps després, el 25 de setembre, l´alcalde manà al metge i al cirurgià, que reconeixeran altra volta al religiós i emeteren un altre certificat de l´estat de salut de Joan Fuster. Els dos anaren a la casa on habitava el referit Joan Fuster "... que lo es de sus padres y le hemos hallado bastante recobrado para ponerse en su viaje para la corte de Madrid y Colegio de Agonizantes, en donde se halla conventual..."

Els Religiosos Agonitzants, ara orde dels  camilos, fou fundada per sant Camilo de Lelis en 1582, per al servici dels malalts i acompanyar a les persones al bon morir. Es distingien perquè damunt de la sotana portaven una creu roja. Ara en obert el seu camp de treball a una nova cultura de la vida i la salut. En creat el Centro de Humanización de la Salud, contant en un equip de professionals, religiosos i seglars, especialitzats en distintes disciplines del mon de la sanitat, geriatria, psicologia i bioètica. Treballen amb minusvalits, associacions professionals, residències d´ancians, cases d'acollides, Departamento Nacional de Pastoral de la Salud de la Conferencia Episcopal, Cáritas Nacional i Diocésana, hospitals, centres d´inserció i congregacions religioses.

 No sabem qui eren els seus pares, ni la casa ni el carrer on vivien. També ignorem la vida i vicisituts del frare. Segons el document  que em manejat devia ser un home d´estudis que estava adscrit a un convent de Madrid. I res més, però com la història sempre està oberta tal volta algun dia sabrem més del Religiós Agonitzant.

Per a rematar, encara que no té res que vore en el frare, resulta curis contar com van acabar els “Religiosos Recogedores de Limosnas” que pululaven pels pobles. L'Orde dia que tenien quinze dies per a tornar als seus convents. Alguns Prelats i Justicies qüestionaren la interpretació de l´Orde: “…si los quince dias concedidos para la recolección de limosnas, se devian entender por cada una de las especies, o indistintamente por todas”. La resposta deia: “…que a los religiosos que pasen a los pueblos a la recolección de limosnas, solo se les permita permanecer en ellos el dicho termino de los quince dias una vez al año en la estación que eligieren, para evitar, el que siendo innumerables las especies de que piden limosnas, esten los limosneros la mayor parte del año fuera de la clausura”. Aixina i tot l´asunt no hagué de solucionar-se tan clar com sa referit, doncs una nota de Roque Cano, escrivà de l´Ajuntament de la Nucia, al peu de l´Orde dita,  senyalitza que “…concluidas las siembras se dediquen a la composición de los caminos”. Molt bé, cal guanyar-se el pa treballant



No hay comentarios:

Publicar un comentario